Ahir vaig superar una gran prova de foc: la de llogar una moto i tornar sa i estalvi. Primer, perquè recordar que has de circular per l'esquerra no és fàcil i, segon, perquè els "capetonians" no és que siguin molt respectuosos amb els vehicles que ells no condueixen. L'objectiu del dia era arribar al Cap de Bona Esperança, però el que no imaginava és que tot el recorregut fins a allà passarà a ser, a partir d'ara, un dels millors records dels meus viatges. Per cert, a Àfrica els mapes els fan amb una escala diferent a la nostra. Suposo que deu ser per les distàncies. Un petit tros del mapa equival a desenes de quilòmetres més dels que estem acostumats. Però compensa fer-los i veure la diversitat de paisatges i d'espècies, inclosos estruços o els temibles babuins (primats aparentment molt simpàtics, però que si et descuides et destrossen). I, al final, la recompensa del "Cape of good hope" que jo rebatejaria com "Cape of good life". Tot i que tècnicament és el "Cape Agulhas" el que està més al sud d'Àfrica, aquest té tanta història que es mereix la fama. Una vegada "conquerit", vaig tenir l'estranya sensació que ja no podria anar més enllà, que tot el que faria a partir de llavors seria tornar sobre els meus passos. I això és el que estic fent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario